S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.
