L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.
El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió.
