Carrer de Francesc Tarafa

Granollers

L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.

Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Segons Amador GARRELL (1960), El carrer que porta el seu nom era, al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides. És a dir, petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim. En els darrers anys, alguns dels edificis han estat reformats o substituïts.