Carrer de Francesc Tarafa
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer de l'eixample granollerí, paral·lel a la carretera i al carrer de Girona. S'estén de sud a nord des del carrer de l'Enginyer fins al de l'Hospital, després de travessar la carretera de Girona / carrer de Francesc Ribas. Hi predomina un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del XX. Habitatges majoritàriament d'obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. N'hi ha que encara recorden una tipologia popular pagesa, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. Els edificis que tenen alguna característica remarcable són els següents:
Números SENARS: 83, 85, 95, 97.
Número PARELLS: 30-32, 70, 72-74 (can Carrasco), 78, 80, 98, 100 (edificis de tipologia tradicional urbana de planta baixa).
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Segons Amador GARRELL (1960), El carrer que porta el seu nom era, al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides. És a dir, petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim. En els darrers anys, alguns dels edificis han estat reformats o substituïts.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.
GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
