Carrer de l'Església
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de l'Església uneix l'antic centre de poder del municipi, en aquest cas bàsicament el civil i religiós concentrat en una sola persona i espai: l'església i el castell o palau episcopal que se suposa estaria en aquest mateix indret, amb l'antiga carretera de Mataró que aprofitava l'antic brancal de la Via Augusta. Amb tot, les cases que hi trobem ara corresponen a una tipologia característica dels segles XIX i XX. En massa casos s'ha edificat blocs de pisos que no han respectat la homogeneïtat arquitectònica característica de planta baixa i pis. Destaquen els edificis dels números 8,10, 12,1 4, 16, 18, 20 i 22, 13, 15, 17 i 19. La tipologia més modesta del carrer es correspon amb cases de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, amb porta d'accés en planta baixa i, generalment, una finestra al costat. Mentre que en planta pis acostuma a haver-hi un balcó corregut o balconada, amb barana de ferro. Però en alguns casos, s'han fet remuntes o reformes que han augmentat una o dues plantes. Aquestes reformes fetes a finals del segle XIX o principis del segle XX destaquen pel seu programa ornamental, que embelleix les façanes, així com les obertures. Destaca particularment la casa del número 16-18.
Història
En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.
Bibliografia
ASAB UI. 3, exp. 41. ASAB UI. 3, exp. 1. ASAB UI. 8, exp. 10. ASAB UI. 5, exp. 2. ASAB UI. 751, exp. 29. ASAB UI. 10, exp. 45. ASAB UI. 13, exp. 3. ASAB UI. 15, exp. 7. ASAB UI. 16, exp. 34. ASAB UI. 16, exp. 30. ASAB UI. 17, exp. 14. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 9 (II Època), setembre 1990. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 16 (II Època), abril 1991.
