Habitatges de l'Avinguda Catalunya, 11-13
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de dos edificis d'habitatges que comparteixen mitgera, de planta rectangular i que consten ambdós, de planta baixa i tres pisos. El programa ornamental de la façana es trenca a la tercera planta. Tot i així, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Aquestes són dobles a cada planta i tenen accés a una balconada, amb barana de ferro. El parament és llis, a excepció dels contorns de les finestres i la llinda on hi ha un relleu de volutes. En els baixos hi trobem comerços i la porta d'accés amb una escala a la catalana. Entre els dos edificis hi ha una franja vertical de separació amb un encoixinat.
Història
La història de Sant Adrià de Besòs està totalment marcada pel seu pas de municipi dedicat a l'agricultura a la transformació industrial. Si bé les conseqüències d'aquesta transformació són comunes a tot el territori català, cal destacar que, quantitativament, la comarca del Barcelonès evidencia de manera decisiva la seva hegemonia en termes econòmics i demogràfics a Catalunya. Així doncs, del 1900 al 1940 Sant Adrià va viure el creixement demogràfic més gran de la seva història i, concretament del 1920 al 1930, és el moment de màxim exponent, quan en termes absoluts parlem del 607,2%. Si situem aquests anys en el context de la història espanyola, ens trobem immersos en la dictadura del General M. Primo de Rivera, que podríem caracteritzar per la forta inversió en infraestructures i obres públiques, com ara la construcció del metro de Barcelona, o l'exposició Universal del 1929. Aquest gran creixement demogràfic ve acompanyat d'una transformació urbanística del municipi, i el sòl, fins aleshores d'ús agrari, es comença a convertir en sòl edificable. És en aquest context que neix l'eixample adrianenc, projecte que data del 1922 per l'arquitecte municipal Joan Maymó, amb el conjunt de l'avinguda Catalunya com a testimoni arquitectònic. L'Avinguda Catalunya es limita al nord amb l'Avinguda Pi i Margall fins al carrer de la Torrassa, on canvia el nom pel d'avinguda de la Platja. Aquest canvi de nom podria respondre al caràcter urbà diferenciat de cada tram. D'aquesta manera, el pròpiament dit "avinguda Catalunya" es constitueix com a eix principal del teixit comercial de Sant Adrià, principalment per la inauguració del mercat municipal, el 1928, i a l'ús de les plantes baixes com a locals comercials.
Bibliografia
BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 6 (II Època), maig 1990.
