Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de la Bona Sort està situat al sector sud del nucli urbà, entre la plaça Vella i la zona industrial que comença a partir del carrer Pica d'Estats. És un carrer estret, el primer tram és lleugerament descendent i fa una petita corba, i el segon és completament recte amb un pendent pronunciat. La majoria de cases, especialment al segon tram, estan situades al costat oest, quedant delimitat el costat est per un mur de pedra amb diverses portes que donen accés als horts i jardins que hi ha en aquesta part. Les cases, totes de tipologia urbana, són estretes de façana i generalment contenen dos obertures per pis, que normalment són els de planta baixa, primer i segon pis. Arribant al carrer de la Bona Sort des de la plaça Vella, es troben diversos edificis moderns o molt reformats fins que s'arriba a l'església de la Bona Sort (descrita en una fitxa individual), a mà esquerra. A la seva esquerra, en el número 9, hi ha un edifici reformat que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de primer pis. Al davant de l'església, en el número 12, hi ha una casa molt reformada que conserva un carreu o part d'una llinda on hi ha el dibuix d'una serra emmarcat entre línies corbes que formen una creu grega. El dibuix es repeteix en una de les capelles laterals de l'església de la Bona Sort. La següent casa amb interès arquitectònic es troba al costat est, en el número 11. És una casa arrebossada i pintada de color ocre, que conserva quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal bisellat amb la data de 1785 amb l'anagrama del cor de Jesús intercalat, a la llinda. Una altra casa amb interès arquitectònic, la trobem al costat oest, el número 22. Mostra una cantonada diferenciada amb carreus, quatre balcons emmarcats amb pedra bisellada repartits entre el primer i el segon pis, i dos portals bisellats a la planta baixa, un d'ells reformat. El portal original, a la dreta, conté la data de 1782, emmarcada amb elements geomètrics i florals a la llinda. La següent casa interessant és la seu del museu municipal Miquel Soldevila (descrita en una fitxa individual), ubicada al número 28, just on comença el pendent més pronunciat. A la seva esquerra, en el número 30, hi ha una casa en mal estat de conservació que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 a la llinda. En el número 32, hi ha una casa amb el segon pis arrebossat que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 34, hi ha una casa formada només de planta baixa i primer pis, que conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada, reconvertit en una porta i una petita finestra. Més enllà, en el número 36, hi ha una casa en força mal estat que pràcticament només conserva la façana principal. En aquesta es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal bisellat amb la inscripció "17 83 / TON NUG" amb una creu decorativa intercalada, a la llinda. La següent casa amb interès al trobem en el número 40, coneguda com cal Marcusses. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada que només conserva els brancals bisellats de la porta principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1786 junt amb una creu decorativa intercalada a la llinda. La següent casa, amb el número 42, és coneguda com cal Campé. També té la façana arrebossada i conserva a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la inscripció "17 85 / SAGIMON NOGVERA", junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda.
(Continuació descripció) Al costat d'aquesta trobem cal Piteu, en el número 44. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada i pintada de color salmó, que conserva al segon pis dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra; al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció "VANTVRA SERRA" a la llinda. A la planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1783, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Al seu costat, en el número 46, hi ha una casa amb l'arrebossat de la façana força escrostonat que té una estructura simètrica d'obertures, amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, la de la dreta de les quals amb la data de 1788 amb una creu decorativa intercalada a la llinda, i dues obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció " 17 65 / AGVSTI VASSACHS", junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Més a l'esquerra hi ha cal Manolo, en el número 48, casa que conserva dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al segon pis, una balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada al primer pis, i dues portes reformades a la planta baixa, la de l'esquerra amb la data incompleta de 17 8?, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Ja cap al final del carrer, en el número 50 hi ha una casa que conserva les brancals bisellats del portal principal, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el del segon pis de menors dimensions. Al seu costat hi ha una casa que només conserva una part de façana on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, i a partir d'aquest punt s'inicien les naus i coberts d'ús industrial que finalitzen el carrer. En el tram inferior del carrer hi ha només una casa al costat est, anomenada cal Sala, que ha quedat aïllada. Es tracta d'una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1785 i una inscripció esborrada, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. També a la planta baixa conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Segons indica X. Cortada a les anotacions de l'arxiu fotogràfic, la serra que apareix en un carreu de la casa (n º 12)que hi ha davant l'església de la Bona Sort, antigament la rectoria, podria tractar-se d'una referència al rector que va fer construir el conjunt reformant l'església, anomenat Valentí Serra.
Història
Les cases que actualment formen el carrer de la Bona Sort van ser edificades durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen les nombroses llindes datades, en la majoria dels casos, a la dècada de 1780. Tot i així, i tenint en compte que el nucli primitiu de Prats de Lluçanès s'estructurava al voltant de l'actual capella de la Bona Sort, és molt probable que aquest carrer ja existís abans que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.
