Carrer de Baix
Avinyonet del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.
Història
Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.