Conjunt de cases de cós entre mitgeres del carrer Bergantí Caupolican. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i pis, en aquest cas; generalment amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, però en algun cas ha estat modificada i presenta el vessant meridional a mode de terrat.
Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis, i sovint estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Algunes obertures s'han modificat en els darrers anys sense respectar la tipologia dels edificis. Originàriament aquestes cases tenien una única obertura a la planta pis; però amb el temps se n'han anat afegint.
El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals.
Les cases dels números 11 i 19 presenten l'estructura tipològica més originària o menys modificada. Entre les dues cases hi ha una diferència notable en la finestra de la planta pis. Mentre la del número 19 manté l'ampit, brancals i llinda de pedra vista treballada i la del número 11 ha estat modificada amb un ampit suportat per dues carteles i els brancals i la llinda no són visibles. Per contra, les cases amb els números 13 i 17 han estat força transformades amb posterioritat a la seva construcció. En el cas del número 13, les transformacions es centren en la planta baixa.
.
