El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
