Carboneig
El Bruc

    Anoia
    Est del municipi, al massís de Montserrat
    Emplaçament
    Disseminat pels boscos de Montserrat
    925

    Coordenades:

    41.60783
    1.78676
    398907
    4606946
    Número de fitxa
    08025 - 160
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tècnica artesanal
    Popular
    Segle
    XV-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    L'activitat ja no es practica.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Serra i Massansalvador

    La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules.

    A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.
    La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.
    L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat.

    La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: "Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino." Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: "A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és." A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX.

    Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.
    GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla.
    ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial