Caputxins Vells

Vilafranca del Penedès

La localització de l'antic monestir dels Caputxins no ha estat exitosa. No s'han trobat les seves restes, tot i que se'n té coneixement documental. No es coneix la forma de l'edifici, ni la seva estructura, només s'ha evidenciat l'existència de restes humanes conservades en el Museu de Vilafranca,amb ceràmica grisa medieval. Aquestes restes podríen procedir d'extraccions d'argiles amb destí a la Bòbila Jané. Giró, en els seus quaderns amb data d'1 de març de 1967, explica que li van comunicar la troballa de 12 sepultures però que quan ell va arribar ja havien estat arrassades i només va poder recollir algunes restes de ceràmiques i ossos. Segons el relat de l'època "los sepulcros se abrieron a 1,50 m de profundidad, y segun referèncias del encargado de la extracción de sílice, en el fondo de la fosa había un compuesto de sílice donde estaba depositado el cuerpo del inhumado; encima del mismo había una serie de tejas planes de forma ligeramente curva, siguiendo luego otra capa de piedras y tierra encima. Esta pequeña elevacion del terreno formada por estrechas terrazas escalonadas se denomina "la saldonera", y al pie mismo de esta especie de montículo pasa el camino viejo y se dirige a Pachs. Es muy probable que dichas sepulturas procedan del antiguo convento de caputxins vells, pues los terrenos de aquella zona de cultivos y una vieja masia tenian la misma denominacion".