Caputxins Vells Vilafranca del Penedès

Alt Penedès
Al nord del municipi

Coordenades:

41.36266
1.68724
390201
4579848
08305-167
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Modern
XVI-XIX
Dolent
es desconeix l'emplaçament precís.
Legal
Pla d'ordenació urbanística municipal de 2003
Si:CC.AA 13 i 7499
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 029A00009
Jordi Montlló Bolart

La localització de l'antic monestir dels Caputxins no ha estat exitosa. No s'han trobat les seves restes, tot i que se'n té coneixement documental. No es coneix la forma de l'edifici, ni la seva estructura, només s'ha evidenciat l'existència de restes humanes conservades en el Museu de Vilafranca,amb ceràmica grisa medieval. Aquestes restes podríen procedir d'extraccions d'argiles amb destí a la Bòbila Jané. Giró, en els seus quaderns amb data d'1 de març de 1967, explica que li van comunicar la troballa de 12 sepultures però que quan ell va arribar ja havien estat arrassades i només va poder recollir algunes restes de ceràmiques i ossos. Segons el relat de l'època "los sepulcros se abrieron a 1,50 m de profundidad, y segun referèncias del encargado de la extracción de sílice, en el fondo de la fosa había un compuesto de sílice donde estaba depositado el cuerpo del inhumado; encima del mismo había una serie de tejas planes de forma ligeramente curva, siguiendo luego otra capa de piedras y tierra encima. Esta pequeña elevacion del terreno formada por estrechas terrazas escalonadas se denomina "la saldonera", y al pie mismo de esta especie de montículo pasa el camino viejo y se dirige a Pachs. Es muy probable que dichas sepulturas procedan del antiguo convento de caputxins vells, pues los terrenos de aquella zona de cultivos y una vieja masia tenian la misma denominacion".

Documentalment, es coneix la comunitat de caputxins per Coy (1909), Puig (1934) i Planas (1948). L'any 1581, els frares caputxins adquireixen a Pere Queralt un camp a peu de la muntanya de Sant Jaume on hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Pau. El març de l'any 1583, l' edifici ja estava acabat i s'hi van instal·lar. L'any 1626 es va abandonar l' edifici fundacional per traslladar-se al nou (situat sota l'actual cementiri fundat l'any 1839). La primera guerra carlina va destruir l'edifici. Amb la desamortització els terrenys van passar a mans municipals.

Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès su historia y monumentos. Barcelona. Ed. Imprenta de F. Altés.
GIRÓ ROMEU, Pere (1968). Quaderns de camp, vol. 8, 1964-68 (1 de març de 1967) inèdit.
PUIG, Ricard (1934). "Els frares caputxins a Vilafranca", dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Setembre - octubre. 1934 IIª època núm. 38. Vilafranca del Penedès, pp. 74-75.
PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas, pàg. 134.