Capella de Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures

Santa Eugènia de Berga

Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, prop la vila d'Eures i la torre de Sala-d'Heures. Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre. El lloc d'Eures apareix l'any 937, quan Comparad i la seva muller Ledda donaren a Sant Pere de Vic quatre peces de terra i una vinya al terme de la seu de Vic, en el lloc de la vila d'Eures. Segons la Consueta Vella, la capella es va construir al 1173, data que també va recollir Madoz. No trobem cap referència escrita anterior al 1227, moment del testament d'Elisenda de Rocafort, en el qual es diu que funda una llàntia a la capella de Sant Joan d'Heures que havia de cremar amb l'oli procedent de les oliveres de l'entorn de la casa, que fa deixa al seu marit Berenguer de Santa Eugènia com a nou propietari. Al 1240, Berenguer de Santa Eugènia, el primer del llinatge hi va fundar tres misses setmanals que s'havien de celebrar per la seva ànima, la de la seva esposa i els seus pares i va dotar aquestes misses amb el redelme que es collia a les terres de propietat de Sala-d'Heures. També Pere Marc de Santa Eugènia, en el seu testament de 1285 deixava un cens de 80 sous perquè el monjo de Santa Eugènia hi celebrés missa quatre cops a la setmana i disposava que s'enterressin a la capella tots els del seu llinatge. En el testament de Pere de Santa Eugènia de 1340, fill del miles, Berenguer de Santa Eugenia, féu una important dotació a la capella de Sant Joan i esmenta Santa Eugènia de Berga i a la capella "Sancti Johannis constructa infra castrum meum de Eures". Des d'aquest moment hi hagué un sacerdot beneficiat que tenia cura del culte de la capella. Sembla que era una capella de devoció única de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia, però no és així ja que des del segle XIII molts feligresos de Santa Eugènia fan deixes a Sant Joan; com un octau d'ordi de Ramon Benedes i Bernat Morera, o un octau d'oli per la llàntia que fa el 1283 Jaume Camps. Des del segle XV, era el rector de Santa Eugènia l'encarregat de celebrar-hi una sèrie de misses fundades i en especial dues de cantades els dies de sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. I les fundacions de misses, a finals del segle XVI s'havien reduït a una missa setmanal. En les visites pastorals del bisbe Antoni Pasqual de 1686 i 1691 es parla d'aquestes misses i fa algunes observacions al propietari, que faci allargar la taula de l'altar i ornaments nous. Al segle XIX, el memorial del rector Francesc Pou (1817) hi demana quant ha de ser el plus o penalitat que pot afegir als 8 sous de l'estipendi per calcular les misses que hi ha de dir. Un document del 1798 ens diu que només s'havia celebrat una missa i que com que la collita havia estat molt abundant si es podien fer la resta de misses a l'església parroquial. Durant un parell de segle va albergar les despulles de Santa Amància i la capella va passar a ser coneguda també per aquest nom. Els indicis de culte són constants fins a temps moderns, com ho indica la llicència de celebracions expedida el 1587 pel Vicari General de Vic, a favor de Dolors Perramon de Fontcoberta, aquesta família donava blat o diners al rector perquè celebrés unes 6 misses a l'any i algunes més de devoció durant els estius. L'edifici no va passar per reformes importants fins el 1920, quan va ser restaurada pels seus propietaris, arrebossant l'interior i simulant carreus. A partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, sota la torre del casal; tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia, a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta, al bisbe de Vic, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan. El 1936, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola l'església va ser profanada i ja no es va restablir el culte. Actualment l'edifici resta buit, i s'hi guarden part de les pedres esculpides de la torre romànica ensorrada al 1937.