Capella de ca l'Esteve Sant Salvador de Guardiola

Bages
Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve).
415

Coordenades:

41.65847
1.75825
396612
4612602
08098-237
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
1872
Bo
Legal
Catàleg de masies (núm. 031)
Fàcil
Residencial
Privada
001700200CG91D0001BM
Jordi Piñero Subirana

Capella situada a la masia de ca l'Esteve, integrada en la mateixa construcció compacta de la casa, concretament a la façana sud-est. Està formada per un cos de planta rectangular de petites dimensions, amb coberta a dues aigües. Exteriorment només és visible la façana principal on hi ha el portal d'accés. Es tracta d'una obra senzilla feta amb maçoneria. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, al seu damunt, té un senzill òcul de petites dimensions. L'element més curiós és el gravat que es troba a la llinda, que inclou unes lletres escrites amb una estranya grafia (a l'esquerra) i després la inscripció: "1872 C.P.· Davant de l'entrada té una mena d'atri descobert, amb una certa elevació respecte al terreny amb pendent que situa l'entrada de la capella al nivell del primer pis de la masia. A l'interior la nau és coberta amb volta escarsera. Tot l'interior es enguixat i conserva unes motllures simples en pilars i cornisa. No s'han conservat elements litúrgics. Actualment la capella és fora de culte.

No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials "C.P."
Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys.
A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades.

Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031).