Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de grans dimensions situada actualment a dins de la urbanització que pren el nom de la mateixa casa. El conjunt és format per una construcció compacta que consta d'un gran cos residencial (de planta més o menys quadrada i coberta a dues aigües) més diversos cossos i antics coberts que estan adossats al seu entorn. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. L'habitatge originari és el que es troba a la part de ponent, el qual va ser ampliat, probablement al segle XVIII, eixamplant la construcció per la banda de llevant amb un nou cos equipat amb una galeria i finestres més àmplies. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta tres portals, però no n'hi ha cap que sigui l'originari. Dos són de construcció moderna, i el tercer té una inscripció a la porta de l'any 1771: és el que dóna accés als baixos del cos ampliat. Concretament a una gran cambra sostinguda per pilars de pedra. Aquesta façana, igual que la de llevant, és arrebossada i pintada de color ocre. Té diverses finestres de distribució irregular; algunes de les quals han conservat l'ampit de pedra. La resta de murs de la casa són a pedra vista o amb el semi-arrebossat tradicional. El cos ampliat de llevant té una distribució més regular que l'antic. A la cantonada presenta una galeria formada per cinc arcs de mig punt que fan angle, i a la façana lateral té una sèrie homogènia de finestres que conserven uns ampits de pedra treballada que podrien ser originaris. Pel costat de ponent la casa té diferents cossos adossats que corresponen a grans tines cilíndriques. A l'angle nord-oest n'hi ha una de gegant, actualment integrada en un pati. En aquesta façana de ponent es conserva una rampa que servia per accedir a la part alta de les tines i també un contrafort per sostenir el mur. A la part posterior (al nord-est) sobresurten dos coberts laterals força amplis que deixen enmig un pati que, actualment, funciona com a espai de rebuda al recinte. Al costat de ponent s'aixeca l'antiga capella de la masia, integrada en la mateixa construcció de la casa.
L'interior de la casa conserva molt bé la distribució i la tipologia constructiva tradicional. La part de ponent corresponia a la casa dels amos, mentre que al cos de llevant hi havia la casa dels masovers. Entre les habitacions es conserven diverses tines que han estat reutilitzades amb nous usos. Per la part posterior, al nivell de les golfes, s'hi ha habilitat una gran sala de meditació. L'entorn de la masia és embellit amb un magnífic jardí format per una bona varietat d'arbres i plantes.
Inscripció a la porta de fusta del portal del cos est: 1771.
Inscripció en un dels portals de la façana principal: MPC. 1966, 1973.
Informació oral facilitada per Marc Sellarès i Pere Sellarès Llobet.
Història
No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials "C.P."
Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys.
A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades.
Bibliografia
Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031).
