És una construcció característica de l'Alta Segarra. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració (al peu d'un camí, en una cruïlla de camins...), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic "l'escultura d'un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s'acabi mai l'aigua"; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d'entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d'una casa o al seu interior, autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris).
Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret.
