Cançó del Bastereny
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cançó extreta del cançoner de Bagà del Mestre Elisard Sala i que parla sobre el riu Bastareny: "Bastareny, Bastareny-ple de sol i ple de seny!-Què tindrà la teva veu-que quant canta- se m'emporta- Ets un riu del Pirineu-que véns del Tancalaporta. Jo t'he vist néixer a l'Adou-i allargar-te per planúries-i t'he vist crescut quan plou-i t'he vist ple des de centúries. Bastareny, Bastareny-ple de sol i ple de seny. Ets un riu tan transparent-que les truites semblen algues-que les veus del firmament-hi ressonen com les albes. Si et segueixo enlluernat-fins que som a Guardiola-veig com l'ample Llobregat-se t'enduu..i em desconsola. Bastareny, Bastareny.ple de sol i ple de seny!.
Història
El mestre Elisard sala excursionista des de jove va formar part del grup "novells" que es va integrar al centre excursionista de Sants, que posteriorment va ser una de les entitats fundadores de la UEC (Unió excursionista de Catalunya); el 1954 va crear el grup de cantaires d'aquesta entitat, que dirigí fins el 1969 i amb el qual va estrenar la major part de les seves obres. També va estar al capdavant de l'orfeó de Sants i va fundar el grup infantil de la Trepa i la seva música es va centrar en la coral per els infants. Va tenir alguns exits com a director del front de l'Orfeó de les Corts, de l'agrupació coral Roure i la Societat Coral l'Espiga de les Corts. Es va casar amb la mezzosoprano Àngels Sirerar la qual va col·laborar en molts concerts i recitals. La seva producció compositiva està formada per 400 cançons, preferiblement de muntanya i recollida en diferents cançoners: "cançons de camí enllà", "cançons de mar i muntanya", " cançons d'humor i ginesta", "cançoner de la Val d'Aran", "cançoner de Bagà", "cancionero de Ordesa". Va escriure obres com ara "cantem la muntanya", " un oratori de Nadal", "missa dels excursionistes" i "l'obra bucòliques" per a cor i orquestra de cambra.El lloc escollit per la presentació dels seus cançoners va ser la vila de Bagà el 1971. (informació extreta de Benigne Rafart)
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí;
