Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.
En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau.
Història
El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.
Bibliografia
AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.
