Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1762 quan Josep Borrell, resident a Sant Miquel de la Barceloneta, va fer testament i anomenava hereu al seu fill Josep i li deixava la casa anomenada d'en Borrell de quatre quarteres, i també deixava la legítima a la resta de fills. En Josep tenia com a hereva la seva muller, Teresa Fontrodona, segons el seu testament del 5-9-1762.
Aquell mateix any, Josep li tornava a Marianna Pasqual Pons, muller en primeres núpcies del seu germà Isidre Borrell, noranta-quatre lliures del dot que havia aportat la Marianna. Per fer front al retorn del dot va vendre una casa a Tordera que havia estat de l'àvia Paula Borraset.
Josep Borrell va vendre la finca a Francesc Borrell Thió Martí, per 427 lliures, 12 sous i 6 diners.
El 1818 al llibre d'"Apeo" ens consta que l'Antònia, vídua de Francesc Borrell, tenia 1,58 "fanegas" i una casa.
Ja el 1851, Narcís Camps comprava la finca a Jacinta Borrell, muller de Francesc Busquets, salvant el domini al marquès d'Aitona. Aquell mateix dia Narcís creava un censal de dues-centes lliures amb pensió anual de sis lliures, a favor del Benefici de Sant Esteve de Tordera, que va redimir el 7-11-1871.
Un cop venuda la casa als Camps, fou anomenada la masoveria de can Camps, i on hi ha documentats una família que varen donar nom a la casa, els Vinyoles, hereus dels Pica, instal·lats a la masoveria el 1866.
