Can Vileca
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres per una banda, i cantonera per la part que dona al carrer, d’estructura tradicional amb dos crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana.
La composició de la façana queda definida amb dos eixos principals. La planta baixa està formada per dos portals i una finestra (que queda fora dels eixos), totes les obertures estan emmarcades en pedra. La llinda buixardada del portal principal té una inscripció: “Climent 1778 Crusats”. A la primera i a la segona planta es situen obertures emmarcades en pedra amb balcons de llosana, també de pedra, i baranes de forja decorades amb motius geomètrics. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen en dimensió i volum a la segona planta respecte a la primera.
Al tercer pis hi ha un canvi en el revestiment, que passa de ser d’arrebossat de ciment amb pintura a un parament d’obra vista. S'hi observen dues petites finestres. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec motllurat decoratiu fet en morter.
Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).
Història
Casa pairal de la família Roqueta, casa natal de Josep Roqueta i Bres, amo de la fonda Roqueta i un dels socis fundadors del Balneari Roqueta, la deu del qual ell mateix va descobrir el 1890.
La galeria de la façana sud es va construir als anys setanta-vuitanta del segle XX, arran de l’enderroc de can Mestre Grau per prolongar el carrer de les Maduixes. La tercera planta, de maó, és producte d’una remunta.
A la llinda del portal (probable còpia de l’original) hi ha la inscripció: “Climent 1778 Crusats”. Aquest personatge va ser batlle de Tona el 1795 (ROVIRA, 2023).
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona
ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.
ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
