Can Jepa
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona. Antic Camí Ral i Plaça Major. Catàleg de Béns a protegir. Núm. 01/42. Aprovació inicial, juny de 2023.
Descripció
Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria de forma global.
A la planta baixa s’obren dos portals principals emmarcats en pedra, el més gran té una inscripció a la llinda: “Agustí 1779 Castelló”. Als dos costats dels portals respectivament, hi ha dues portes sense emmarcar, una és l’accés als pisos, la resta són locals comercials.
Totes les obertures dels pisos tenen balcons, de dimensions més petites els del segon pis respecte els del primer. Al primer nivell, un balcó continu de llosana de formigó agrupa les dues obertures, emmarcades en pedra i amb motllures, una d’elles presenta decoració al centre de la llinda amb una motllura que dibuixa formes sinuoses lobulars i un motiu floral.
Al segon pis, els balcons són individuals, un per obertura. Totes les baranes són de forja amb volums, la part central dels barrots és de forma helicoidal i les interseccions amb les barrots horitzontals es decoren amb motius florals.
La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.
La casa també ha rebut el nom de Can Barnils.
Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni de la tipologia urbana del segle XVIII. La barana és l’habitual de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).
Història
Casa propietat de la família Fabregà. Hi va viure Lola Fabregà, casada amb Tomàs Barnils, fill de Centelles, que feia de transportista. El pare de la Lola, Ramon Fabregà Bruch, va ser alcalde de Tona entre el 1920 i el 1922.
A la llinda de l’antic portal hi ha la inscripció “Agustí 1779 Castelló” (ROVIRA, 2023).
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
