Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Vendrell és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas documentat des de l'època medieval. Des de mitjans del segle XX, va deixar de tenir un ús agrícola per ser un habitatge, pel que va ser reformada i ampliada, així com es van construir diversos volums al seu entorn.
És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebosat de les golfes. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades, que tapa la part superior de les dovelles del portal. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat on hi ha escrit: "AVE / MARIA / ANY 1949". A la façana lateral de migdia s'hi adossa un volum perpendicular de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants desiguals. El revestiment dels murs es manté arrebossat.
La fotografia s'ha tret del llibre del Patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana, de Cinta Cantarell i Xavier Ciurans.
Història
La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Dit mas Caseta està documentat des de l'any 1386, quan pertanyia a Guillem Camp, hereu de Can Camp de Caldes. Durant el segle XV el mas també era propietat dels Torrelles, tot i que al segle XVI ja pertanyia al mas Regassol de Caldes. En aquest moment, la família Caseta que hi habitava ja es trobava endeutada, pel que vers el segle XVII la va vendre al barceloní Baltasar Riba, qui hi faria una important reforma. Poc després la vendria a Josep Vendrell, del veí mas Vendrell, que complementava l'ofici de pagès i polvorer. El seu pare Jaume va exercir diversos càrrecs en el govern a la baronia de Montbui i ell va ampliar considerablement la propietat amb la compra de masos i peces de terra i amb el seu casament amb la pubilla Elisabet Farell de Caldes. Entre les propietats que tenia contem els masos Vendrell, Llobera i Caseta, el molí de Can Maspons (actual molí d'en Vendrell); així com algun vincle amb el mas Sabater del Rieral, on va arribar a residir. A partir d'aleshores, la família Vendrell es va traslladar a la casa del molí, quedant la resta com a masoveries. El nom Vendrell es va succeir fins a finals del segle XVIII, motiu pel qual des d'aleshores Can Caseta es coneix com Can Vendrell. Així, l'any 1797 la pubilla Josepa Vendrell es casà amb Pau Parellada, hereu del mas Parellada de Terrassa, on van acabar-se traslladant. A mitjans del segle XX, els Parellada la van vendre i des d'aleshores ha passat per diverses mans. La finca va ser parcel·lada poc després i s'hi va fer la urbanització dels Lledoners.
Bibliografia
CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
CIURANS, X. (2001). "Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell", Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
