Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Barbany és un molí fariner del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. En aquesta reforma de l'edifici es va adossar un volum perpendicular a l'extrem de ponent i un a la part posterior, fins que a principi del segle XX tots tres van unificar-se segons una mateixa tipologia. L'antiga bassa del molí, situada a la part de mestral, va ser suprimida fa uns anys, tot i que es manté el salt d'aigua que accionava les moles.
L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del volum principal es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra, amb la llinda inscrita "ANY 1908". A l'eix lateral, el portal de la sala de moles és d'arc pla de pedra sobre permòdols, de factura més antiga que la resta d'obertures. Un dels brancals d'aquest portal queda tallat pel segon volum. Al primer pis trobem tres finestrals d'arc pla arrebossat, dos dels quals tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit "Can Barbany 1414". Les obertures de les golfes són d'arc pla arrebossat a l'eix lateral, i els altres dos formen grups de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes. Les obertures de la façana de llevant són igualment d'arc pla arrebossat, llevat de la galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat que veiem a nivell de les golfes. El segon volum adossat a ponent de forma perpendicular presenta un cos d'un sol nivell d'alçat adossat, que està habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Una de les finestres de la planta baixa està tancada amb una reixa de forja on hi consta l'any "1855". El tercer volum està adossat a tramuntana del principal i està coronat a llevant per un capcer rectangular. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada.
L'interior de la masia ha estat habilitat com a habitatge modern, tot i que es manté la distribució típica. Les dependències de la planta baixa estan cobertes amb volta rebaixada, de les quals la de l'entrada presenta llunetes sobre les portes. Hem de destacar l'existència de l'antiga sala de moles a la crugia dreta, on es conserva tota la maquinària del molí.
Història
La família Barbany es va fer construir el molí actual després que la riuada del Tenes de l'any 1777 s'emportà el molí medieval que hi havia a la Casa Vella. Ja aleshores era una de les propietats més importants de Santa Eulàlia, i diversos dels seus membres han exercit d'alcaldes de la població. Durant la segona meitat del segle XIX, també formaven part de la propietat els masos de Can Mallorca i Can Serra, a part de la Casa Vella. Poc després, l'any 1915, Lluís Barbany adquiriria la Bastida Vella. El molí va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.
Bibliografia
CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
CLARET, J. (1969). "Cases que tenen història: Can Barbany", Anuari Local, núm. 7. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
