Can Vador Bigues
Dosrius

    Maresme
    Veïnat de Gemir, 32 - Zona de Dosrius
    Emplaçament
    Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, tocant al sot de les Canals, prop de Cal Barraquer
    300m

    Coordenades:

    41.58595
    2.42321
    451923
    4603967
    Número de fitxa
    08075-95
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Completament enrunada, sense coberta ni forjats superiors.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A01700054
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada, completament enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La coberta, que era de teula àrab, està esfondrada. Resta dempeus un tram de mur bastit en pedra i una paret feta de maons i pedra. Destaca, excavada al talús del terreny, una cavitat coberta per una volta de mig punt que conserva part de l'encanyissat original que la definia. L'abundant vegetació que cobreix les restes no permet observar la seva planta ni la seva distribució interior.

    L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en "Salvador Bigas", tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Bado Bigas" dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de la dècada dels anys 60 del segle XX aproximadament.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.26/106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.