Can Vador Bigues Dosrius

Maresme
Veïnat de Gemir, 32 - Zona de Dosrius
Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, tocant al sot de les Canals, prop de Cal Barraquer
300m

Coordenades:

41.58595
2.42321
451923
4603967
08075-95
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII-XVIII
Dolent
Completament enrunada, sense coberta ni forjats superiors.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08074A01700054
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada, completament enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La coberta, que era de teula àrab, està esfondrada. Resta dempeus un tram de mur bastit en pedra i una paret feta de maons i pedra. Destaca, excavada al talús del terreny, una cavitat coberta per una volta de mig punt que conserva part de l'encanyissat original que la definia. L'abundant vegetació que cobreix les restes no permet observar la seva planta ni la seva distribució interior.

L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en "Salvador Bigas", tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Bado Bigas" dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de la dècada dels anys 60 del segle XX aproximadament.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.26/106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.