Can Tuneu o l'Hostal
Santa Eugènia de Berga
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba situada cara la Plaça Major conformant un dels primers carrers de la sagrera de Santa Eugènia. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents afecta tota la estructura. A la façana principal les obertures es disposen seguint una composició simètrica, i són totes arrebossades, excepte el portal. A la planta baixa s'obren dues portes, una de les quals amb la llinda de pedra gravada, amb diversos motius il·lustrats, l'any 1705 i una inscripció. La llinda inicialment era més alta, vora uns 60 cm, i actualment té una llargada de 2 m i una alçada de 45cm. Aquesta es troba parcialment tallada per la construcció d'un balcó totalment enganxat a la part superior de la llinda, i els fils de telèfon transcorren per sobre mateix de la llinda, el que dificulta veure-la nítidament. També són visibles tacs i forats pertanyents a l'instal·lació de cables en èpoques anteriors. En aquest portal també s'han incorporat relleus al mur imitant brancals. Els dos portals indicaran una disposició ordenada de tot l'espai a la resta de pisos. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà, que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes baranes de ferro, i un d'ells presenta una llinda moderna, amb el mateix tractament que els brancals del portal principal. Al tercer pis o golfes les obertures són de petites finestres rectangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Presenta un ràfec amb cabirons de fusta.
Història
Una de les activitats econòmiques més arrelades a Santa Eugènia es centra en el sector serveis, sobretot a les fondes i les botigues de queviures. Des d'època baixmedieval, i sobretot moderna, es documenten l'hostal del Bolló i el de l'hostal d'en Moles (o Can Co), així com can Tuneu o l'hostal (al nucli de Santa Eugènia) i l'hostal Arumí (a l'entrada del municipi venint de Vic). Aquesta era la funció d'aquest hostal situat al nucli antic del poble. Es dóna el cas que la majoria d'aquestes fondes o hostals també oferien als clients el servei de botiga i queviures i de tota mena de productes. Marià Casassas va regentar una "lonja de ultramarinos" (1893-1985) i un hostal (1888-1903). Com redacta Pladevall, els casos més coneguts pels santaeugeniencs serien els locals de Joan Arumí, Joan Tuneu i Joan Fabregó a finals segle XIX. L' Arumí tenia una botiga de vins i queviures al carrer de Santa Eugènia i que tenia funcions d'hostal. Un altre establiment dedicat a la venda d'aliments era el de Joan Tuneu situat a la Plaça Major, n.17. La seva activitat que també incloïa la venda de paper de fumar, es va iniciar al 1920, i abans al 1910 treballava com a hostaler. I un altre més, el de Joan Fabregó que tenia una fonda i botiga a la Plaça Major. La llinda que a la banda esquerra presenta un sol i a la dreta una lluna i un dimoni, té la inscripció "Ave Maria sin pecado consebida 1705" repartida a banda i banda d'una creu que s'aixeca sobre un triangle.
Bibliografia
DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.
