Can Sus
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment arqueològic situat als voltants de la masia de can Sus i al bosc situat a la banda nord-est de la casa. Es tracta d'una zona amb grans afloraments de roca granítica, actualment transformada per l'execució de la urbanització. El jaciment fou inicialment documentat als voltants de la masia, a partir de troballes soltes de materials en superfície. S'hi identificaren una sèrie de construccions rocoses naturals aprofitades per l'home, amb materials associats. En general es documentaren estructures prehistòriques amb aparença de dolmen i petites coves, algunes manipulades per l'acció humana (reaprofitament d'aquestes roques per a la construcció). En l'actualitat, aquestes construccions es donen per desaparegudes. Quant als materials hi ha constància de fragments de ceràmica feta a mà (decorades amb línies ondulants, grolleres), restes de sílex i fragments d'ossos humans. També es va documentar alguna peça destacable com una destral polimentada de bassalt localitzada a prop d'un aixopluc format per dues roques, una punta de sageta o restes de dos ganivets de sílex. Aquestes restes foren adscrites al període del Bronze. A la banda de llevant de la masia, en el camí de can Prats (o can Galzeran) a cal Pegaire, es localitzaren restes de ceràmica ibèrica (destaca una amforeta sencera) i, entre les masies de can Cases i can Sus, restes de parets ibèriques molt degradades i altres restes ceràmiques entre les que destaquen dos fragments d'àmfora itàlica (període romano-republicà).
Altres denominacions relacionades amb l'estructura: turó del Parany, el Rocar. Cronològicament, el jaciment de can Sus es pot adscriure entre els períodes del Calcolític-Bronze i Ibèric Final (2500-50 a.C.).
Història
El jaciment fou documentat a partir de les troballes realitzades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas, entre els dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, pels voltants de la masia de can Sus. L'any 1952, el mateix Ribas parlava de restes al turó del Parany i l'any 1964 assenyalava l'existència de restes constructives d'època indeterminada en una zona anomenada El Rocar. Ambdues zones foren identificades amb les restes de can Sus, en motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, la qual també va proporcionar restes ceràmiques en superfície. L'any 1998, durant una visita efectuada a la zona, es recolliren més materials arqueològics en superfície (actualment dipositats al Museu de l'Estampació de Premià de Mar), els quals foren datats dins de les produccions preibèriques. Finalment, durant la prospecció efectuada l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta de material arqueològic.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/249. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 13. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2017). "Entorn d'algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars". Duos Rios, núm. 3, p. 11-14. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 7, 14, 16-18, 20, 31-40, 50-51.
