Can Soler
Caldes d'Estrac
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet aïllat de planta baixa i dues plantes envoltat d'un magnífic jardí de plantacions geomètriques. Presenta varis accessos, alguns d'ells en no gaire bon estat. El mur de pedra al voltant de la finca tampoc no està en gaires bones condicions i caldria consolidar-lo o directament fer-ne un de nou. La façana principal està orientada en sentit nord, cara a muntanya. La planta baixa és amb porxo i té varis accessos, la primera planta té una terrassa àmplia amb una barana d'estil neoclàssic de columnes baixes lobulades. La coberta és una teulada a quatre aigües amb ràfec. La façana posterior presenta les mateixes característiques que la principal, amb el porxo i el mirador. La façana lateral orientada en sentit est és de dos cossos, un amb aspecte de torre de guaita àmplia i visible des de gairebé qualsevol punt del municipi. La torre presenta vàries finestres senzilles, i al capdamunt un mirador porxat, mentre que el cos pròpiament, parlant de l'estructura de la casa, està format per un porxo a la planta baixa i dos pisos superiors amb galeries d'arc de mig punt que fan funció de mirador. Les vistes són excel·lents, tant per un costat com per l'altre ja que, si bé per una banda es gaudeix de la vista del Turó de Caldes, per l'altra es veu tota la façana marítima. La coberta és de teulada amb ràfec. Cal destacar també la xemeneia que corona la torre, que és de pedra i de grans dimensions. El jardí presenta una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una edificació més petita que havia estat la casa dels masovers. El xalet està en procés de rehabilitació.
Sòl urbà. Zona de cases unifamiliars en filera, no alineades. Inventariada amb el núm. 53 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Una part del xalet ha estat cedit a l'Ajuntament amb la voluntat de convertir la finca en una mena d'hotel d'equipaments per a fer-hi congressos.
Història
Va ser edificat a la dècada dels anys vint del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va ser la seu de l'ambaixada de la Gran Bretanya, que com la majoria de les delegacions internacionals havien marxat de Barcelona fugint dels bombardejos.
Bibliografia
AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.
BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.