Can Sivila
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt constructiu que consta d'una edificació principal, de planta aproximadament rectangular, amb teulada a doble vessant i maçoneria irregular, a la que s'afegeixen construccions annexes de diferent tipologia i cronologia, que es fan al voltant d'un pati central de forma rectangular, com una pallissa al Nord, un conjunt de tines a l'Est, etc. De tot el conjunt destaca, sense cap dubte, l'edifici principal destinat a vivenda, el qual presenta quatre pisos. A la façana semblen endevinar-se tres fases constructives principals, encara que pot considerar-se que el cos central sigui el més antic d'ells. Presenta a les llindes de les finestres les dates de 1759 i 1791, però podria dir-se que la data de la construcció sigui més antiga, ja que la distribució de vanos a la façana, ha sofert modificacions al llarg de la seva història, trobant-se cegat, algun d'ells, així com una petita sèrie de troneres que es situen a la planta baixa de la façana Sud.
Lladó (1993A) fa venir el nom de Sivila de ça Vil·la, relacionant aquesta amb les restes del monestir de Santa Maria ça Vila. Al costat de la nova edificació, a l'altre costat de la carretera, i escampades pel terra es poden veure un conjunt de piques i pedres diverses, provinents d'aquesta casa. En una d'elles es veu la inscripció "SIVILA" i en una llinda de porta es llegeix "JESUS MARIA JOSEP".
Història
La data de 1292 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985). En un cens de 1877 apareix com a caseriu amb tres edificacions, dos d'un pis i una de tres pisos, una habitada i dues no. En el cens de 1887 figura que hi vivien 24 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). El 1890 Josep Quinquer i Cortés, de Súria, propietari de diversos masos a Súria i a fora s'anunciava en un llibre de viticultura com a "colliter i elaborador de vins negres destinats a l'exportació; especialitat en vins blanchs de taula; compra y venta de vins del país per compte propi i a comissió". En el mateix llibre també apareixen "colliters i elaboradors de vins negres per a la exportació" Josep Reguant i Quer, Ramon Sivila Rivera, Josep Surribas Vila i Ramon Jané Lladó (REGUANT, 1988). L'any 1957 és el lloc de trobada entre l'alcalde Josep Alzina i el bisbe de Solsona, en la seva primera visita, desprès d'haver passat de la diòcesi de Vic a aquesta nova demarcació eclesiàstica (REGUANT, 1997).
Bibliografia
CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.
LLADÓ, Josep (1993A) "D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria" extret de la revista "Ciutat", núm. 17 (1928) pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)" pp. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció "Fotografia històrica", núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.
REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.
SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.
