Can Serracarbassa
Sant Quirze Safaja
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Serracarbassa és una masia d'origen medieval consolidada i reformada en època moderna i contemporània i situada al sud-est del camí de Bernils, davant el mas de Serratacó. Es tracta d'una antiga casa amb torre amb diversos cossos annexos. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. El frontis conserva l'antic portal adovellat i una finestra al damunt amb la llinda decorada amb una creu amb l'abreviació de Jesucrist. La resta d'obertures són de nova construcció. Tot aquest espai estava protegit pel barri. Adossat a la banda de tramuntana s'hi conserva l'antiga torre de tres pisos amb el carener a quatre aigües. Conserva les finestres originals amb les llindes de pedra decorades amb arcs conopials esculpits i una amb una rosa solar. Adossat a la part esquerra del frontis hi ha un espai cobert per dues voltes de canó de pedra que era l'espai de l'antic cobert i la comuna. Damunt hi ha una zona reformada i actualment coberta per un porxo de fusta. A la part posterior hi ha diversos cossos annexos que actualment formen part de la vivenda. En una de les llindes d'una finestra es conserva inscrit l'any 1683.
Coneguda també amb el nom de la casa de la Collada
Història
El mas Serracarbassa forma un conjunt al el mas Serratacó, situat un davant l'altre i separats pel camí que porta a la parròquia de Bernils. Segons sembla aquests dos masos tenien constantment rivalitat. Per aquest motiu els van fer una cançó: "A Serratacó, no tinguis por. A Serracarbassa,no en fagis massa." L'edifici està documentat des de l'any 1370 i, els seus hereus van conservar el cognom fins a finals del segle XVIII Els fogatges de 1497 hi consta el nom del Mas Serra Carbassa i els de l'any 1553 Valentí Serracarbassa, que fou obrer parroquial l'any 1551. Entre els anys 1794 i 1825 consta que fou habitada per una família de masovers.
Bibliografia
GARCIA-PEY, E. (2007): Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. Institut cartogràfic de Catalunya. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
