Can Segarra
Calaf
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ubicat al carrer del Ravalet, representa una de les cases més importants del poble des del punt de vista històric, però en certa manera també des de l'arquitectònic.
Consta de planta baixa, i dues plantes de pis, i golfes. El parament és d'aparell encoixinat amb llargues bandes, exceptuant el cos central que és totalment llis. La coberta presenta diferents vessants ( sud-est-nord), amb teula àrab.
L'accés es troba a peu de carrer, i es localitza al cos central. Es caracteritza per una entrada rectangular amb contorns motllurats i amb un escut a la llinda amb les inicials de " M J". La resta d'entrades es van tapiar amb posterioritat.
A la planta de pis hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja. Els dos laterals, amb un únic accés, i el central amb dos accessos. Aquests es caracteritzen per senzills contorns motllurats.
A la següent planta de pis, trobem la mateixa disposició d'obertures, però en aquest cas, amb balcons individualitzats.
A la zona de golfes, es poden observar petites obertures rectangulars repartides per l'ample de la façana.
Corona la façana, una cornisa que sobresurt força de la façana.
La façana est dóna a un gran patí enjardinat, que es troba a un nivell superior que el carrer. Un mur soluciona aquest desnivell. Des del carrer Viena, hi ha un altre accés a la propietat, a través d'un senzill portal amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser.
Aquestes façanes, presenten un regust més antic que la del carrer Ravalet, ja que són ben visibles els carreus de pedra als brancals i llindes, així com en altres elements com els ampits, on són ben pronunciats.
És més coneguda com a Casa Figuerola, que pel seu nom.
Història
La casa Figuerola fou construïda per la família Segarra, propietaris importants de la vila de Calaf. Actualment pertany a la família Figuerola, propietària i comerciant i, antigament, administradora de diverses poblacions del ducat de Cardona. Fill d'aquesta casa fou Laureà Figuerola i Ballester, ministre de finances dues vegades durant la primera República i president del Senat. Pel fet que se'l coneix més, és per què un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola. El 19 d'octubre de 1868, com a ministre d'Hisenda, va signar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària.