Ca l'Ermenter
Calaf
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per diferents edificis que s'han anat configurant al llarg del temps. Es troba ubicat entre el carrer de Sant Pere, on hi ha l'accés porxat, i el carrer Progrés. És un dels edificis més interessants i singulars de Calaf per la seva estructura porxada, fora de l'espai de la Plaça Gran. A l'actual carrer Progrés, hi havia un edifici adjunt que fou enderrocat a finals del segle XX, fet que provocà que s'hagués d'intervenir també en la façana que es recolzava en aquesta. Arran d'això, es va construir un mur de contenció a la part inferior, i es van obrir noves finestres. L'estètica però, contrasta amb la resta de l'edifici.
Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs tot i que no són visibles els carreus a causa d'estar arrebossat o coberts per pedra laminada, devien ser amb carreus ben treballats en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab.
La façana més interessant és la que dóna al carrer Sant Pere, i es caracteritza per una planta baixa porxada amb dos pilars exteriors amb capitells i sòcols senzills, i un altre que es caracteritza per grans blocs de carreus de pedra ben escairada. Horitzontalment destaquen les bigues mestres de fusta, que són de grans dimensions, així com la resta de bigues de dimensions més petites. Hi ha tres accessos a l'interior a través d'aquesta façana, dos d'ells amb grans llindes de fusta. A la resta de les façanes d'aquest cos, cal destacar-hi diferents balcons amb barana de forja senzilla i alguna finestra. Corona la façana un ràfec de rajol de tres filades.
A la façana posterior, cal destacar-hi les obertures, on s'observen brancals i llinda de pedra, així com una gran llinda de fusta a l'accés inferior.
Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. Fonts orals expliquen que al soterrani de l'edifici hi ha un espai amb voltes apuntades, i un passadís que comunica amb l'església de Sant Jaume.
Història
Es tracta d'un dels edificis més antics de Calaf. La seva tipologia constructiva és característica de cases benestants del segle XVII de l'Alta Segarra, com podríem veure en la Casa Gualdo de Torà, actualment desapareguda. Com en el cas de Torà, és probable que això correspongués a porxar tota la plaça, tot i que és poc probable, ja que a poca distància ja hi trobem la Plaça Gran.
