Can Salvi
Dosrius

    Maresme
    Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius
    Emplaçament
    Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, sota el pla de can Salvi, de camí a la zona de Manyans
    284m

    Coordenades:

    41.58656
    2.4189
    451564
    4604037
    Número de fitxa
    08075-93
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII/XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 000702400DG50C
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i reformada constituïda per tres cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una planta basilical, amb un cos central elevat i cobert amb teulada a dues aigües, i dues vessants laterals bastides amb teula àrab també. Consta de planta baixa,pis i golfes. A la banda de llevant hi ha adossat un altre cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana. Tota la construcció presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Destaca la finestra superior de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit motllurat. Sota d'aquest hi ha gravat l'any 1629. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.

    Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.

    La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Salvi" dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia era propietat d'un terratinent de Barcelona que hi tenia masovers. Posteriorment, l'edifici ha estat venut en diverses ocasions.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.24/104. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.