Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada en una petita vall que ressegueix el rec de Can Planes, entre Can Merla del Sot i Can Planes. Consta de dos cossos; el cos original de la masia i un cos adossat en angle de 90º a l’esquerra. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.
El cos adossat també és de planta baixa i pis. La coberta també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més llarga. Tant el cos principal com l’adossat han estat objecte d’una remodelació recent. Pel que fa al cos original, la coberta s’ha aixecat, posant el carener a l’alçada del portal d’entrada. El cos adossat, que ja era un afegit posterior, s’ha duplicat en superfície.
De la façana principal destaca el portal rodó, tot i que hi ha al damunt una marquesina de teules. De les tres finestres de la planta pis, dues són originals, però la del balcó, amb arcs lobulats és d’afegit. El parament és arrebossat i pintat i destaquen dos contraforts a cada façana. També destaques les arestes amb pedra treballada.
Un gran roure s’alça al marge dret de la casa.
En el torrent de Can Planes hi tenien una resclosa que permetia regar l’hort durant els mesos d’estiu. La mateixa resclosa servia a les dones per a fer la bugada. En el Sorrall, hi tenien una bassa que omplien amb les aigües pluvials d’escorrentia procedents de Can Sant. Als anys trenta en el pla hi feren construir un pou que s’accionava a través d’una bomba centrífuga i un motor de benzina, la qual cosa significà un gran avenç.
Història
L’any 1797, en el fogatge de Fogars, consta un mas inscrit com a "el mas d’en Roure".
L’any 1562 se celebra el bateig de Paula, filla de Pere Roure i de Joana. Pere Roure Mor l’any 1578.
L’any 1605 Joan Roure, maridat a Elisabet (Roure) són els propietaris del mas Roure. El matrimoni mor l’any 1611, deixant deu fills, i forçosament alguns d’ells nascuts bessons: Antoni, Margarida, Pere, Anna, Rafel, Jaume, Martí, Joan, Caterina i Joana. Paral·lelament al matrimoni, en el mas, hi ha constància d’altres Roure que també hi viuen.
Joan Roure (†1672), hereu del mas es casa amb Marià Vilà (†1669). Del matrimoni naixeran quatre fills: Joan (1653), Maria (1655), Antoni (1659) i Susanna (1663).
A la casa també hi ha constància del germà de Joan Roure (†1672), l’Antoni, que es casa amb Margarida, i amb la qual tindran un fill, també anomenat Antoni (1619).
La documentació no deixa clar quina branca és la que seguirà amb la propietat, ja que es localitzen nombrosos òbits de fills tan d’un costat com com de l’altra, anomenats sovint de la mateixa manera.
A finals però del segle XVII la família Roure desapareix dels llibres parroquials i s’hi troben anotats els noms de diferents residents i masovers, cosa que fa pensar que el mas tenia edificis annexes al seu voltant o que a més la casa pairal fos compartida. Un exemple és el de 1674, on la família composta per Rafael Ribes i Margarida, habitants en el mas Roure, hi viuen amb la seva filla acabada de batejar. L’any següent també hi consten en Bernat Mas-Joan i la Maria.
En el segle XVIII el mas Roure paga primícies de totes les seves propietats.
L’any 1884 a través del bateig del nen Miquel, sabem que els seus pares, Josep Pujol i Florensa Estolt, també són habitants al mas Roure. Florensa Estolt (†1691), vídua d’Antoni Roure, s’havia casat en segones núpcies l’any 1677. Un any després de la mort de Florensa, Josep Pujol, vidu, es casa en segones núpcies amb Anastàsia Ribas.
L’any 1696 Josep Pujol i Anastàsia (o Astàsia) Ribas continuen com a masovers. Han tingut un fill, anomenat Jacint. A més, conviu amb ells o en alguna dependència, Bartomeu Pruna, mestre de cases. La parella tindrà altres fills: Francesc (1698), Astàsia (1701-†1711), Pau (1704), Agnès (1707-†1714).
L’any 1717, en Francesc Pujol, fill de l’anterior parella, es casa amb Maria Sabater a “la Casa Nova d’en Vidal” ja que està malalta al llit. Dos anys després ja consten com a masovers del mas Roure, i tenen una nena anomenada, Maria.
Durant tots aquests anys, probablement a la casa hi continuen convivint varis nuclis familiars, tot i que en dependències separades, ja que així consta en el llibre de bateigs. Un exemple és el de 1717, on Joan Rossinyol i la seva esposa Teresa, consten en l’acta de casament com a cambrers del mas Roure. Teresa mor en el moment del part i Joan es casa en segones núpcies amb Maria Anna Ribas. Fins el 1726 aquest matrimoni consten com a cambrers de la casa, inscrits amb tres fills (vius): Magdalena (1719), Pere (1722) i Teresa (1725).
Entre els anys 1726 i 1727 també es localitza un tal Jacint Planasdevall i mariana, pagesos, que habiten el mas Roure.
L’any 1776, en el llibre parroquial segon de baptismes, es deixa constància del que s’anomena “la casa Gran d’en Roure” on hi viu el matrimoni Joan Poch i Maria Barber. Aquests tindran varis fills. Quan el matrimoni mor, l’hereu, també de nom Joan Poch, casat amb Margarida són els que continuen a la casa Gran.
Entrant en el segle XIX ja es parla de la casa Gran d’en Roure, o de la casa petita o dels cambrers. Sembla confirmar-ho el fet de que a partir d’aquesta època només es trobaran inscrites dues famílies, una a cada edifici.
Arribats a l’any 1836 sembla que arriben uns nous masovers procedents de Tordera. La família estava formada per Josep Vilà (†1877) de Valmanya i de la Josepa Barri (†1849) de Sant Cebrià de Vallalta. L’any 1840 tenen un fill, anomenat Ramon i més endavant tindran la Maria i l’Antònia.
En aquests anys la finca s’unifica i només hi quedarà la família Vilà Barri com a únics masovers.
Quan mor Josepa Barri, el seu espòs, Josep Vilà, per tirar la finca i els fills endavant, es casa en segones núpcies amb Maria Romà i Estaper, amb quin no tindrà descendència.
En el cadastre de 1862, consta com a propietari Francesc Mates. Aquest declara estar en possessió, a més de la casa, de la peça del mas Roure amb vuit quarteres de secà, quatre quarteres de sureda. Seixanta-dues quarteres de bosc i trenta-dues d’erm. En el Pla de Fogars, hi té tres quarteres i mitja de secà, dos quartants d’albareda, una quartera de bosc i una i mitja de terra erma. A la peça del Sorrall, hi té tres quarteres de secà.
En el padró municipal de 1889, el propietari sembla ser el seu fill, Ramon Mates i Rodés. Aquest té registrats a la finca una parella que fan de masovers, la Maria Romà Estapé (†1900), vídua en segones núpcies, de Josep Vilà, que viu amb el seu fillastre, Ramon Vilà, la seva jove, Maria Àngela Olivé Brugada i els dos nets, en Joaquim i la Carolina.
En el cens parroquial de 1896, la família està composta pels mateixos integrants anteriors.
Al cens parroquial de 1906, consten inscrits Ramon Vilà Barri (†1926) i Maria Àngela Olivé (†1967) amb el seu fill Joaquim (†1942) i la jove, Consol Camps (†1918) a més dels nets: Ramon, Joan, Josep, Carme i Joaquim.
Ramon Vilà i Camps (†1988), l’hereu de Joaquim i Consol continuarà al cap de la masoveria amb la seva esposa, Àngela Saurí Mongé. El fill d’aquest matrimoni rebrà el nom de Joaquim (1922-†2004). Aquest darrer es casa l’any 1947 amb Carme Camps i Marlet, de Can Saboia (1922).
L’any 1948 neix la Pilar i el 1951 en Josep.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
