Can Rossell de la Llena
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial de la Vinya (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla
Director Territorial de l’Alt Penedès)
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2- 23
Descripció
Es tracta d'un casal de planta rectangular, d'una planta més un pis, amb coberta a dos vessants, el carener de la qual es troba perpendicular a la façana principal orientada cap a l'est. A les façanes sud i oest, es localitzen edificacions agrícoles adossades.
La façana principal, orientada al sud, es caracteritza per un gran portal amb brancals i dovelles de pedra ben polida situat al centre i sota l'eix del carener flanquejada per dues finestres. Al pis, pocs elements més queden destacables, més enllà dels brancals de la finestra principal ubicada sobre la porta i els ampits de pedra de les altres dues que la flanquegen. Una de les façanes laterals, esbotzada, permet veure les restes d'un forn a l'interior. Disposa d'un cobert adossat, amb arc rebaixat fet amb maons al qual se li ha fet la coberta nova, perquè sigui una terrassa de la nova casa. Els murs interiors estan fets parcialment de tàpia.
Els coberts, recuperats per la nova activitat del celler Muscàndia, són adossats a un vessant fet de pedra i tàpia amb portes i finestres amb marc de maó i arc rebaixat.
Història
L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.
La història de la propietat de can Rossell de la Llena es pot seguir a partir d'altres noms documentats com, Llena (s. XIV-XV), Vidal, de Subirats (s. XV). Ravella, d'Ordal (Subirats), (s. XVIII-XIX), Freixes, de Barcelona, (s. XIX) hereus: de Llanes, de Lleida, Pujades, de Barcelona i Torroja, de Reus, (s. XIX) venen: Bosch de Noya, de Subirats (s. XIX-XX) fins a la propietat actual des de l'any 2019.
No obstant això, Rovira va identificar, en un pergamí de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, la menció de Bernat Llena i Guillem Llena i l'any 1327, Pere sa Llena (Sallena). Malgrat tot, és l'any 1445, Antoni Bertran, senyor de Gelida, quan atorga el mas de la Llena a Pasqual Vidal. Per diferents relacions matrimonials, la propietat passa a mans dels Bosc al segle XVI i amb els Rossell el segle XVII.
Els Rossell de la Llena s'extingeixen al segle XVIII i, amb la venda de la propietat, aquesta passa als Ravella, tancant la nissaga dels Rossell, tot i que diverses branques dels Rossell continuaran al poble, com Can Rossell de la Muntanya, cal Paco Maco, cal Perejonet i cal Quico Fuster.
Josep Ravella i Feu compra la propietat de can Rossell de la Llena el 1754, la qual perdura a les mans de la família fins al segle XIX. Els hereus d'aquest,els Llanes, els Pujades i els Torroja, venen la propietat a Ramon Bosch de Noya i Vias, de Subirats, l'any 1885. Els Bosch de Noya mantenen la propietat que és venuda a la propietat actual d'Eduard Viader qui està reviscolant la casa sota l'etiqueta de Celler Muscàndia. El juny de 2019 es va aprovar la reforma dels edificis adjacents al mas per poder instal·lar un celler. La casa està en fase de reconstrucció.
Com a curiositat històrica, els plànols i amidaments de la fina La Llena van ser elaborats per Antoni Gaudí l'any 1883 guardats a Can Bosch d'Anoia, però amb una còpia existent a l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
CARAFÍ, Enric (2021). "Confiant en el futur...!?". Programa Festa Major 2021, pp. 43.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROVIRA, Ramon (1996). "Inventari de les masies". Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.
ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.
ROVIRA, Ramon (2004). "Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida". Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.
