Can Roses
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8
    637

    Coordenades:

    41.69852
    2.24283
    436998
    4616581
    Número de fitxa
    08005-89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Regular
    Problemes estructurals a la teulada i als sostres
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies de l'Ametlla del Vallès
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08005A001000080000LK
    Autor de la fitxa
    Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca

    Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana.
    Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2.
    Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2).
    Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat.

    Infraestructures agràries:
    - El paller (vegeu fitxa 331).
    - El biot (vegeu fitxa 183).
    - Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).
    - El paller (vegeu fitxa 331).

    Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.

    COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.