Can Puigdomènec Castellcir

Moianès
Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja.
Entre el turó de Torroella i el riu Tenes.
637

Coordenades:

41.7377
2.15386
429637
4621000
08055-133
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Legal
BCIL, aprovació definitiva comissió urbanisme 14/03/2013
si, IPA 28662
Fàcil
Residencial
Privada
000504100DG22B0001AY
Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor.
El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud.
La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat.
Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat.
Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant.
Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes.
En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals.
Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual.

Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom.

Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers