Can Poncic
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta quadrangular, format per una planta baixa i dos pisos i coberta de quatre vessants amb teula àrab. Les parets estaven originalment arrebossades, però la pèrdua d’aquest recobriment en diferents indrets permet observar el material constructiu: pedra a la part baixa i tàpia en la resta.
La façana principal, orientada al sud-est, presenta diverses obertures simètriques que conformen tres eixos verticals. A la planta baixa destaca el portal adovellat central amb una finestra a cada costat; al primer pis, un finestral central que conforma un balcó i una finestra a cada costat, totes amb llindes de pedra; finalment, al pis superior, tres finestres petites formen una galeria de solana. A les façanes posteriors hi ha diverses obertures situades de manera més arbitrària, probablement en moments diferents. També es va afegir posteriorment un cos lateral i altres ampliacions modernes, fetes amb maons vistos, així com diversos contraforts construïts amb el mateix material.
El nom històric de la masia, que apareix en gran part de la documentació i de les fonts consultades, és "Can Ponsich", que concorda amb el nom de la família propietària. No obstant això, també apareix la forma "Can Poncic", per la qual finalment hem optat per ser la denominació oficial en el nomenclàtor del municipi.
Història
La masia de Can Poncic és anomenada per primera vegada al fogatge de 1637. Segons Irina Casado, també s’hi troben restes de la guerra de Successió en un rètol on es pot llegir “Cuartel nº4”. D’acord amb la informació cadastral de l’any 1929, era una de les finques més grans de Sant Quirze amb una superfície de 946.676 m² dels quals 176.000 eren de cultiu de la vinya, 461.000 eren de bosc, 1.676 de cultiu de secà i 308.000 de terra erma. Era propietat de la família Ponsich, amb casa pairal a Sarrià (Barcelona).
Quan l’últim dels Ponsich va morir sense descendència directa va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià que hi van construir la residència per a gent gran Assís, situada a poca distància de la masia i en direcció sud-est; va ser inaugurada l’any 1977. A mitjans de la dècada dels anys vuitanta tenien cura del mas i treballaven alguna de les seves terres dos matrimonis de masovers, Ramon Pardo i Montserrat Oliva i Josep Oliva i Teresa Folgueiras juntament amb els seus fills. L’incendi forestal del juliol de 1994 va cremar el bosc que ocupava la quasi totalitat de la finca. Durant els anys 1999-2000 els frares caputxins van firmar un conveni amb l’Ajuntament de manera que actualment aquests terrenys són de propietat municipal.
Can Poncic i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.


