Can Barra
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de construccions i estructures que conformaven una gran masia. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Està format per una planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres eixos d’obertures: en el nivell inferior, un portal d’arc rebaixat, centrat i amb una finestra a cada banda; al primer pis, tres balcons; i a les golfes, tres finestres d’arc de mig punt a la part central, a la manera de les antigues galeries de solana, i una finestra quadrangular a cada extrem de la façana.
L’edifici principal disposa de diferents annexos. A la dreta s’hi adossa un cos quadrangular de menor altura, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que presenta una galeria amb tres finestres d’arc de mig punt al primer pis i un safareig exterior al mur lateral; darrera seu i adjunt també al cos principal trobem un gran celler. D’altra banda, a l’esquerra de l’edifici s’adossa un altre cos de planta irregular formant un angle obtús amb la façana principal; al primer pis hi trobem novament una galeria amb finestres d’arc de mig punt que atorga una estètica uniforme al conjunt.
A l’interior de l’edifici principal es conserva l’espai de la cuina amb un foc a terra central i una gran campana, així com el forn de pa. Completen el conjunt altres estructures que antigament havien estat les quadres per al bestiar i diferents magatzems propis d’una explotació agrícola i ramadera. Totes les construccions de la masia queden tancades i delimitades per un mur, decorat amb grans recipients. Dins el clos trobem també la casa i els jardins de la Torre Gorina, que havia estat la residència dels senyors, i un espai amb vinyes replantades.
Història
L’any 1888, en ser edificada la Torre Gorina, aquesta va esdevenir la casa dels senyors i la masia originària es va convertir en la residència dels masovers. A principis del segle XX aquests eren els Feliu-Puig, mentre que a inicis dels anys ’90 Josep Espín i la seva família van ser els últims masovers i habitants de Can Barra. Aleshores la torre servia de magatzem a l’Ajuntament. A principis dels 2000 la masia va passar a ser de propietat municipal i va ser rehabilitada. Avui en dia l’edifici principal és ocupat per les l’Escola d’Adults l’Olivera; el celler, un espai multifuncional; i les construccions annexes són utilitzades per les entitats Gegants i Grallers de Sant Quirze del Vallès i el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès.
Can Barra i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.
