Can Viver de la Serra
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de tipus basilical amb façana orientada al sud-oest on s’hi defineixen tres cossos, el central més ample i elevat. Aquest cos central, de teulada a doble vessant, presenta una porta d’accés a la planta baixa, d’arc rebaixat, un finestral al primer pis i tres finestres d’arc de mig punt peraltat a la zona de les golfes, a manera de galeria de solana. Totes les obertures estan emmarcades amb maó vist.
Els cossos laterals, de coberta a una vessant, presenten diferents obertures quadrangulars als dos nivells. Al cos esquerre hi ha una segona porta d’accés amb arc rebaixat a la planta baixa, i entre ambdues portes un banc d’obra adossat al mur. A l’extrem dret de la façana s'hi ha afegit un pou construït amb maons; segons ens informa la propietat actual, aquest pou no estaria connectat amb la capa freàtica del subsol sinó que recollia l’aigua de pluja a través d’un sistema de canalitzacions de la teulada.
La masia està configurada per dos habitatges més, de baixos i pis cadascun, i diferents dependències annexes, antigament utilitzades per a feines agrícoles. La major part de les construccions, incloent la principal, estan arrebossades amb ciment; a la façana principal del mas s’han respectat les obertures emmarcades amb maó vist i el rellotge de sol. Tot el conjunt està tancat per un mur amb dos grans portals fets de maó, d’arc rebaixat i portes enreixades, situats a l’est i a l’oest del recinte. Segons informa la propietat actual, davant la porta de llevant hi havia l'antiga era, indret on actualment hi ha una bassa de construcció recent.
Antigament la finca disposava de dues basses: la font del Llorer i la seva bassa, avui en dia cobertes de vegetació, i la bassa de l’hort, ubicada enmig del bosc i actualment seca.
Prop de la masia s’hi van localitzar, a la dècada de 1960, restes de ceràmica ibèrica i d’època moderna (materials dipositats al Museu d’Història de Sabadell); aquesta troballa va fer considerar l’existència d’un assentament ibèric. No obstant això, no s’ha localitzat mai cap estructura relacionada amb aquest possible jaciment. D’altra banda, en un marge darrera la casa es van documentar sis forats excavats a l’argila que als anys ‘80 es van interpretar com un possible columbari – llocs on es col·locaven urnes amb les cendres d’individus incinerats - però que molt probablement haurien estat en realitat llocs preparats per col·locar-hi arnes o ruscos d’abelles. Aquests elements han motivat que tot l’entorn de la masia fos inclòs al Catàleg de Béns a Protegir de Sant Quirze del Vallès com a jaciment de categoria BPU (núm. J-14).
Molt a prop de la masia hi ha la Torre Barnola, una casa construïda a mitjan segle XX com a residència per al matrimoni Barnola-Vallribera, propietaris de Can Viver. L’edifici està inclòs al Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès com a BPU (núm. 0008-013).
Història
Can Viver de la Serra està documentat des de 1487. Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 1.182.800 m², dels quals 94.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 377.200 eren de bosc, 136.000 de cultiu de secà, 8.000 de regadiu i 567.200 eren de terra erma. També era una de les poques masies que tenia activitat ramadera, tot i que amb un paper secundari.
Tal i com era habitual al municipi, la masia era propietat d’una família de Sabadell, els Barnola, i els que portaven les terres i la casa eren masovers. En morir sense descendència els seus últims propietaris, Feliu Barnola i Dolors Vallribera, la masia va passar a la Fundació Barnola-Vallribera Sant Josep, una entitat privada que el matrimoni havia demanat que es crees després de la seva mort amb l’objectiu que administrés totes les seves propietats i en repartís els rendiments als necessitats.
Fins a finals dels anys noranta del segle passat encara hi vivien masovers que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. L’any 2008 la casa va passar a la propietat actual. Actualment algunes dependències de la masia es lloguen per a festes i celebracions.
Can Viver i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.
