Can Poc
Dosrius

    Maresme
    Veïnat de Gemir, 29 - Zona de Dosrius
    Emplaçament
    A llevant del nucli urbà de Dosrius i al sud-oest de la plana de l'Arenys, sota de can Martorell
    189m

    Coordenades:

    41.5932
    2.41867
    451550
    4604774
    Número de fitxa
    08075-90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 002202900DG50E
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana pincipal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, destaquen les dues finestres del pis, amb els ampits en relleu. També destaca, a la part superior del parament, un gnòmon de vareta que havia format part d'un rellotge de sol completament desaparegut. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats.

    La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Poch" dins del veïnat de Dosrius. A la masia hi va viure la família Saborit des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70. D'aquí prové el segon topònim amb el que es coneix l'edifici. Segons les fonts orals, mai s'han obres de gran importància a la masia, al marge de l'arranjament de la teulada (1992) i certes obres de manteniment. L'any 1985 es van fer obres per fer arribar aigua a la masia mitjançant la construcció d'una presa. En l'actualitat, la masia està deshabitada però els terrenys del voltant es van treballant.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.21/101. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].