Can Pepes Dosrius

Maresme
Veïnat de Gemir, 35 - Zona de Dosrius
Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, sota la masia de can Nogueres de Manyans
317m

Coordenades:

41.58053
2.4241
451993
4603365
08075-89
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Dolent
Les cobertes estan esfondrades, les obertures de la planta baixa tapiades i l'interior ha perdut els forjats del pis superior.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 001305600DG50C
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i enrunada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal està format per dos volums rectangulars, amb cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. L'altre cos està adossat a la banda de ponent, és rectangular i està cobert amb teulada d'un sol vessant. Tots tres volums estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes esfondrades. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'accés d'arc rebaixat tapiats amb envans de totxo. Al pis hi ha tres finestres rectangulars, la de la banda de llevant tapiada mentre que les altres dues conserven els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra i tortugada de teula àrab. La resta de paraments estan força degradats i l'interior completament esfondrat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal esta de conservació.

L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Pepas" dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia formava part de la propietat de can Nogueres de Mayans, situada damunt seu. La masia va tenir masovers fins l'any 1980 i es va veure afectada per un incendi declarat l'any 2004 dins de la finca de can Nogueres (probablement fou en aquest moment que es tapiaren les obertures).

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.20/100. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.