Can Plantada
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Catàleg de masies i cases rurals del sòl no urbanitzable (2012). Identificador 061.
Descripció
Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.
Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacoberta. A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacoberta. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.
Història
Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.
Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos.
Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
