Can Piera

Granollers

El jaciment es localitza al turó de Sant Esteve de Granollers, el lloc on s'ha localitzat la màxima concentració d'estructures arquitectòniques i urbanístiques d'època romana a Granollers. Es realitzà una intervenció motivada per unes obres al soterrani de l'edifici de can Piera, de propietat municipal, que consistiren en l'obertura d'un sondeig estratigràfic per verificar la continuïtat dels nivells d'ocupació d'època romana. La cala, de 2 x 1,5 metres, va proporcionar quatre nivells estratigràfics: el primer del segle XVIII; el segon i el tercer, medievals i el darrer datable entre finals del segle I dC i mitjans del segle III dC. Aquest nivell romà es va definir per la presència "terra sigillata" africana, ceràmica comuna africana, àmfores de vi i d'oli, també africanes i fragments dispersos de ceràmica de vernís roig pompeià, terra sigillata itàlica i gàl·lica. També va aparèixer material constructiu ("tegulae", "imbrices" i marbre motllurat), fragments de morter i de "dollium". Es va interpretar com el nivell d'abandó d'una vil·la romana, segons els responsables de la intervenció (INVENTARI, 1997). Va aparèixer una bona estratigrafia amb materials des del segle I dC fins el IV dC. Per sota d'aquest estrat materials tardo-republicans i "terra sigillata" gàllica alto-imperial (ESTRADA, 1993). En motiu de les obres d'acondicionament que calia portar a terme al soterrani de can Piera, els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van efectuar-hi un sondeig amb l'objectiu de comprovar la continuïtat dels nivells romans documentats a l'entorn. En el procés d'excavació es va poder documentar l'existència de diversos nivells d'ocupació. Els més recents es dataven al segle XVIII i els més antics a l'època romana. D'aquest període s'observà dos estrats corresponents a fases d'ocupació diferenciada. A la primera destacava la presència de terra sigil·lada hispànica, africana (produccions A i B), ceràmica comuna africana i àmfores de la mateixa procedència. Segons M. Tenas (1999:5) "Entre les peces més representatives, cal remarcar una copa de terra sigil·lada africana A1, forma Hayes 3c, datada al segle II ne i una llàntia de disc decorada amb quatre palmes verticals i una estampeta - CIUN(IUS) DRAC - identificable amb la forma Dressel 20 - Deneauve VII A i datable entre la segona meitat del segle I ne i la primera meitat del segle II ne. La cronologia proporcionada per aquest conjunt es situa entre la segona meitat del segle I i el segle III n.e. R. Járrega en destaca la presència de ceràmiques comunes del tipus Late Cooking Ware i també identificà l'existència d'un fragment d'àmfora baix-imperial del tipus Keay XVI. COLL i ROIG, (1998: 7) també en destaquen el conjunt de ceràmiques comunes corresponents al període tardo-romà. Es tracta de ceràmiques de cuina, amb cuita oxidada-reductora i elaborades a mà. S'hi observa dues formes principals: el gibrell i la cassola-olla. L'estudi d'aquests materials va permetre, als autors abans esmentats, proposar la perduració del poblament fins la segona meitat del segle V i principis del segle VI. A la segona fase d'ocupació va documentar-se ceràmiques de cronologia més antiga, entre la segona meitat del segle I ane i la segona meitat del segle I ne. Destaquen la terra sigil·lada itàlica i sud-gàl·lica, la ceràmica de roig intern pompeià i algun fragment de campaniana. Durant l'excavació va documentar-se nombroses restes de material constructiu romà, com ara tegulae i imbrex, morter, fragments de pintura i de motllures de marbre. Possible vil·la (VILA, 2001).