Can Pèlecs

Matadepera

Can Pèlecs és una finca situada entre Can Bofí i Can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m).

Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. Cada una d’aquestes estructures dissenyades des d’un principi per les funcions que havien d’exercir. Precisament aquesta diferència estructural i funcional fan que les tractem per separat. En aquest apartat parlarem de la pairalia.

La pairalia s’ha convertit en un conjunt residencial, dividit en diversos propietaris. Situada just al darrera de la masoveria, uns metres al nord-est, està composta per diferents cossos, amb diferents alçades. El cos principal és de planta irregular i coberta de dos aiguavessos de teula àrab. En alçada consta de planta baixa i primer pis, amb coberta plana. La façana principal s'orienta a migdia i presenta una porxada d'arcs de mig punt. El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós, amb el perímetre de les obertures (arcs, finestres i portes) pintades amb una franja blanca. El sòcol és de pedra. Una  escalinata de cinc graons donen accés a la galeria d’arcs i a la planta baixa, una mica sobre aixecada del sòl. La façana està coronada per una cornisa amb decoracions geomètriques esgrafiades intercalant rombes i franges verticals. També destaca en planta baixa algunes fornícules amb una escultura d’estil neoclàssic, que representa a Santa Cristina, en honor a la propietària que la feu construir.

Un segon cos s’annexa al principal en angle de 90º. Aquest consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes allargades, que s’orienten de sud a nord. L’acusada pendent del terreny  va obligar a omplir de terra l’espai davant la casa i configurar feixes de conreu. Encara són visibles les restes de murs de l’antiga masia i el trull, més a ponent que l’actual.

El jardí també és un element remarcable del conjunt. Es tracta d’un jardí molt antropitzat d’un classicisme italià, a l’igual que l’edifici residencial, on dominen les pèrgoles, l’enllosat i els murs fets de paredat.

A part de les construccions residencials, destaca tot el sistema de recollida d’aigua de pluja i d’escorrentia per l’abastiment de la propietat. L’aigua s’emmagatzema en dues grans basses i dues cisternes soterrades: una sota la masoveria i l’altra sota la falsa feixa de l’hort de la masoveria. Aquests sistemes o semblants també els hem documentat a la Torre Salvans i són creació del mateix arquitecte.