Masoveria de Can Pèlecs

Matadepera

Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m).

Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. Cada una d’aquestes estructures estan dissenyades des d’un principi per les funcions que havien d’exercir. Precisament aquesta diferència estructural i funcional fan que les tractem per separat. En aquest apartat parlarem de la masoveria.

La masoveria és un conjunt d’edificacions i espais estructurats exclusivament per a la seva funció productiva. Trobem l’espai residencial, els edificis fabrils o obradors, els edificis destinats al bestiar i els espais de producció immediats.

L’espai residencial, és a dir, la casa dels masovers, en realitat té més de productiu que de residencial, si excloem les estances privades, ja que es destina més espai a les tasques del camp que a les persones. Es tracta d’una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A sota té una cisterna d’emmagatzematge de l’aigua, ja que no disposa d’aigua de xarxa i tot l’abastiment es produeix aprofitant l’aigua de pluja i d’escorrentia.

La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem el portal rodó dovellat, a l’eix central, i sengles finestres als eixos laterals, de llinda plana. A la planta pis, hi trobem tres finestres de punt rodó. El parament és llis arrebossat i amb les obertures emmarcades amb una franja blanca, que contrasta amb el to rogenc de la resta. A la façana de ponent es conserva el que podria ser una finestra gòtica de l’antic mas. És d’arc conopial amb motllura de corda i destaca l’ornamentació amb dos caps antropomorfs.

Un cos de dimensions similars s’annexa per la façana de llevant. D’igual alçada i proporció, destaca perquè a la planta baixa, la meitat frontal, és un porxo cobert on hi ha un punt d’aigua i fa les funcions de recepció de part dels productes de l’hort. L’altra meitat forma part del procés productiu i d’elaboració dels productes agroalimentaris de la finca, com veurem a continuació. A la planta pis d’aquest cos, s’obre l’asssecador, una galeria amb finestres d’arc de mig punt, distribuïdes simètricament a la façana. Dues en forma de balcó amb barana de ferro, que tenen cadascuna sengles obertures més petites. Aquest cos és la intersecció entre l’espai residencial i el gran espai fabril o obradors, amb comunicació interna i externa. També pot actuar de zona d’emmagatzematge dels productes acabats.

El gran espai d’obradors és allargat i consta de planta baixa i pis. Està dissenyat i pensat amb la lògica de les necessitats de la finca. La seva façana queda més enrere de la façana de la masoveria i, pel lateral de llevant, s’adossa a la terrassa de la pairalia.

En aquest obrador es manufacturaven, bàsicament, productes càrnics i cerealístics. La primera habitació era l’escorxador, on es produïa la matança del porc. El paviment és enllosat i amb desnivell en direcció al desaigua. Tot està pensat per una màxima eficiència higiènica. Tenint en compte que és un disseny dels anys 20 del segle passat. A la sala del costat, hi trobem un molí mecànic on es feia la farina tant per fer pa de consum com pinso pel bestiar de la finca. Aquests cereals s’abastien per un conducte que comunicava el pis superior amb la sala del molí. A partir d’aquest punt, l’edifici s’estructura en un llarg passadís de punta a punta, que comunica totes les dependències. Al costat de la façana de migdia hi trobem les diferents sales, com les ponedores per l’aviram i d’altres específicament dissenyades per la seva màxima eficiència per tal de manufacturar les diferents parts de l’animal. A la darrera sala d’aquest espai hi trobem la caldera i el forn de pa, de llenya. En el passadís hi trobem un punt d’aigua o font, feta de maons vistos amb un plafó ceràmic de sant Antoni. La planta superior feia les funcions d’assecador i paller.

L’altra edifici fabril important és la porquera. S’alça davant de la masoveria i és un edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes allargades. Té una entrada per la façana lateral de llevant i una altra per la façana septentrional. La planta principal, a nivell de la masoveria, és on hi ha les porqueres i la planta inferior és el femer. Cada porquera comunica amb el femer per tal que el dipòsit dels excrements dels porcs es faci automàticament. Aquest femer se sustenta per columnes de secció circular i col·locades de forma estratègica per aguantar la força necessària amb el mínim de columnes possibles. Per tal de facilitar la neteja, evitar el màxim nombre de racons possibles i facilitar l’entrada de maquinària. La distribució interior de l’espai de les porqueres és simètric, a partir d’un passadís central que comunica directament amb cada porquera que es troben a banda i banda del passadís. Les menjadores es poden omplir des del passadís sense necessitat d’entrar a la porquera. Tots els terres estan enllosats i les parets recobertes amb un morter allisat i molt resistent de tonalitats rogenques, molt fàcil de netejar.

El que anomenem espais de producció immediat són en realitat els horts i un petit prat de pastura per les cabres i les ovelles. Quan Ignasi Escuder va dissenyar tot el conjunt va haver d’adaptar-se al desnivell del terreny i, per superar-lo, establí diferents terrasses. La masoveria es troba en una terrassa inferior en relació a la pairalia i a la mateixa terrassa de l’hort; però el petit prat es troba en una terrassa inferior. De fet, la terrassa de l’hort, al ser artificial, s’alça en la seva meitat damunt d’una cisterna i l’altra meitat en un espai buit suportat per columnes i volta catalana.

Actualment, les masoveres de Can Pèlecs mantenen una explotació agropecuària de la finca de caràcter ecològic, autosuficient i diversificada. Es manté l’hort, la cria d’aviram i d’ovicaprits, així com la recol·lecció i conreu de plantes i herbes amb finalitats remeieres i alimentàries.