Can Pareres; Noviciat de La Salle
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La construcció del noviciat de La Salle, actual Casal Sant Martí, es va fer aprofitant l'edifici del mas de Pareres, del que encara se'n pot veure algunes estances a la part baixa, concretament a l'extrem de llevant d'un dels cossos principals de la nova construcció. Destaca de l'antic edifici la zona de celler, amb una doble nau dividida per columnes que suporten les voltes d'aresta romana. També en destaquen la façana de migdia, que actualment dóna al jardí i de la que se'n conserva l'accés, i un mur de ponent, que resta a l'interior de la nova construcció, i unes pintures murals al sostre.
L'edifici modern, fet entre 1956 i 1959, està format per diversos cossos el principal dels quals forma una "L". L'espai és distribueix a partir de la seva funció: la capella a la dreta, orientada de nord a sud; els espais de serveis, cos orientat de ponent a llevant; i un cos annex on es reserva per a residència, oci i repòs, aixecat en angle amb el cos de la capella i paral·lel a una porxada que delimiten l'espai obert de pati de rebuda. Destaquen també dos campanars en forma de torre i coberta piramidal.
La finca fou adquirida pels Germans de La Salle l'any 1956 i destinada a noviciat fins l'any 1970. En el santuari hi ha les restes dels germans màrtirs de la guerra civil espanyola (1936-39). Té 140 Ha d'extensió entre boscos i conreus.
Història
L'antic Mas Pareres, on s'alça l'actual casal, formava part de la baronia de Segur. Està documentat des del segle XII, concretament en una donació de l'any 1136 de la família Segur al monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard, l'any 1172, Berenguer de Boixadors i la seva muller Dolça, confirmen al monestir de l'Estany la donació del mas de Pareres.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació.
http://www.casalstmarti.lasalle.cat/ca/index.htm
ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237.
