Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-27.
Descripció
Masia, de mitjanes dimensions, de tipus tradicional, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica. Està situada al costat de l'església parroquial de Santa Esteve de Palaudàries. La masia i l'església donen nom a una gran zona de terreny i està situada al començament de la falda d'una muntanya, des d'on es visualitzen les planes immediates.
A la planta baixa, hi ha el portal d'entrada adovellat al centre. A l'esquerra de la façana hi ha una petita finestra emmarcada en pedra; segueix una petita finestra rectangular amb arc conopial i una finestra emmarcada en pedra amb ampit sobresortint. A l'altre costat del portal hi ha una finestra renaixentista, de llinda plana amb guardapols i un cap d'àngel al centre. El guardapols comença a les mènsules, que tenen forma de caps de dona i home. El cap d'ella porta un brodat de passamaneria i cabells rinxolats. El cap d'home porta un casquet de pelfa i barba. Damunt dels carcanyols del guardapols també hi ha representats caps humans i l'escut dels Palaudàries, una torre palau.
Al primer pis, situada sobre el mateix eix vertical que el portal, hi ha una finestra geminada gran d'arcs lobulats. A l'esquerra del finestral hi ha una finestra gòtica amb arc conopial i ampit motllurat, amb la representació d'un cap d'home amb barba, amb gorra de pelfa i uns angelets que subjecten l'escut dels Palaudàries; segueix una finestra amb arc conopial i arquets lobulats i ampit motllurat. I, a la dreta del finestral del centre, hi ha un rellotge de sol i una finestra gòtica amb arc conopial, de cinc arquets lobulats, que conté uns caps d'home i de dona. Ell porta un casquet i gorgueres al coll i ella un vestit amb escot en punta. A cada costat també hi ha uns angelets que subjecten l'escut dels Palaudàries.
Els murs de la masia està fet de carreus petits, còdols, tàpia i maó.
El ràfec és ceràmic de quatre filades combinant rajol pla i teula àrab (en algunes parts amb les teules decorades amb motius geomètrics) i la teulada és a dos vessants.
A l'interior de la masia, a la planta baixa, es conserva la cuina, amb una gran llar de foc, el forn de pa, la cendrera i el pastador; un celler amb una gran premsa de vi i un dipòsit per emmagatzemar el gra; quadres; i una masoveria. Al primer pis hi ha la sala i les habitacions. Totes les obertures conserven els festejadors.
La masia està tancada pel davant amb un barri. Conté un cancell amb una gran portalada, amb llinda de fusta, amb porta de dues fulles també de fusta i coberta per un aixopluc. Dins el barri hi ha un cos per al pastador, quadres, galliners i coberts. Darrere de la masia es va construir un cos perpendicular com a masoveria.
Història
L'any 904 està documentada la "villa Palzdarias" a l'indret de Sant Esteve de Palaudàries. Dues centúries més tard, l'any 1146, es documenta el llinatge Palaudàries en el testament de Bernat Guillem. El 1526, Antoni Palaudàries tenia el mas sota domini directe de l'església parroquial.
En el fogatge de 1553, un Palaudàries era batlle de la baronia de Montbui; entre els anys 1625 i 1631, Antoni Joan Palaudàries va tenir diversos càrrecs; entre 1630 i 1648, Miquel Palaudàries Tries, pubill, va ser prohom, jurat i batlle; i Pere Palaudàries Pibermat, entre 1642 i 1651, va exercir diversos càrrecs també.
Durant el segle XVII, la política matrimonial va estar a l'ordre del dia. Així és com Maria Àngela Palaudàries es va casar amb Pere Pau Plantada el 1609, hereu del mas Plantada de l'Ametlla del Vallès. Ella va contraure matrimoni en segones núpcies amb Miquel Tries el 1620. A partir del segle XVIII, alguns membres de la nissaga van estudiar jurisprudència i van ser notaris a Sant Feliu de Codines i a Caldes de Montbui.
A més, exercien d'hisendats en el territori i, l'any 1750, Joan Palaudàries tenia fins i tot cent trenta quarteres de terra al sud del terme de Caldes de Montbui. A mitjans del segle XVIII, Eulàlia Palaudàries va casar-se amb Josep Plantada. Tingueren una filla, Josefa Palaudàries Plantada que, l'any 1779, va contraure matrimoni amb Jaume Fatjó dels Xiprers, de Cerdanyola del Vallès. La família, aleshores traslladà la seva residència a Cerdanyola i el mas Palaudàries va esdevenir una masoveria.
Les façanes i la teulada de la masia van ser restaurades a mitjans de la dècada del 2000.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.343-350.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.158.
