Església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-2.
Descripció
L'església de Sant Esteve de Palaudàries és d'origen romànic, d'una única nau, amb planta rectangular, amb dues capelles laterals.
El portal d'entrada és de mig punt adovellat i està situat al mur sud. El parament dels murs és de maçoneria comuna, fet de pedres irregulars. La teulada de l'església és a dos vessants.
En la façana de l'oest hi ha un ull de bou. En el mur sud hi ha una petita finestra, emmarcada en pedra.
El campanar és de planta rectangular, d'un sol cos, fet de carreus de pedra caironats. A la part superior conté sis obertures d'arc apuntat. Hom creu que el campanar havia estat en primer moment una torre de guaita, en tenir unes proporcions més grans que l'església i per estar situada en una elevació de terreny.
Sobre el cor de l'església hi ha un comunidor. Es tracta d'una torre de planta quadrada, construïda amb maó, amb quatre finestres (una per cada paret), amb ràfec motllurat també de maó, amb teulada a quatre vessants i amb coberta de ceràmica vidriada de color blau.
A l'interior, l'absis és de planta octogonal, amb volta de creueria. El sostre de la nau és de volta de canó. També hi ha restes de pintures murals.
Adossat al mur sud hi ha el cementiri parroquial.
Un comunidor és una construcció, habitualment de planta quadrada, situada entorn d'una església, al damunt o en un indret geogràfic representatiu, obert als quatre vents, bastit amb la finalitat de ser el lloc on un sacerdot catòlic realitza pregàries per allunyar el mal temps i també per beneir els termes municipals.
Història
L'indret de Palaudàries està documentat des de l'any 904, quan s'esmenta "Palatio Aries" en l'acta de consagració de l'església parroquial de Parets del Vallès. La primera referència documental de l'església és l'any 1059 en una donació de l'església de Sant Esteve i el feu comtal per part del comte de Barcelona Berenguer Ramon i Almodis, la seva esposa, a Mir Geribert i a Guisla, muller seva.
L'any 1305 es va erigir l'església de Sant Esteve com a parròquia, tal com consta en una visita pastoral d'aquell any. En el segle XV es va construir el campanar. L'any 1587 l'església va ser ampliada i es construí el portal d'entrada, les capelles del mur sud, l'absis i la sagristia.
Durant el segle XVIII, l'església es va reformar i es feren altars nous i es va construir el comunidor.
A la dècada dels 2000 va objecte d'una intervenció arquitectònica i es va reconstruir el comunidor amb unes mides diferents.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
BARBANY CIURANS, Carme (2002). “Sant Esteve de Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.343-350.
GRUP L’ABANS (2014). Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.197-199.
