Can Padrós Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert.
Història
El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal "novament edificat" anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi.
Bibliografia
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.
