El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels "carrers nous". L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin.
Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari.
