Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un jaciment romà documentat a partir de la recollida, per part de diversos aficionats, de materials ceràmics en superfície. Les característiques dels materials trobats - ceràmiques sigil·lades sudgàl·liques, hispàniques i africanes, àmfores i ceràmiques de parets fines- ens aporten una cronologia que abasta d'època augustal al període baix imperial. Malgrat la mancança de restes estructurals es pot pensar en l'existència d'un establiment de caire rural d'època romana a la zona.
Es desconeix l'estat de conservació del jaciment ja que durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es va identificar cap resta material ni estructural que corrobori les dades anteriors.
S'accedeix a la zona pel camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte durant uns 600 m. on s'arriba a una edificació o mas. Els terrenys en qüestió són els que es troben a l'est d'aquest mas. La vinya del Sr. Alcalde resta abandonada i coberta de brolla i pins joves. Es tracta d'una zona boscosa i erma que probablement havia estat conreada antigament. També conegut com a Coll de Vendrans o Vinya del Senyor Alcalde.
Història
Des de Romà August fins a Romà Baix Imperi ( -27 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.